T.Bernhard va passar el primer any de la seva vida en una embarcació pesquera del port de Rotterdam.Una dona el cuidava i la seva mare l'anava a veure els diumenges, en fi. Bernhard (ho explica al primer volum de la seva autobiografia, Un niño) diu no tenir records ni impressions d'aquella època en què va viure "sobre el mar", però assumeix que, d'alguna manera, la seva estada al mar ha marcat tota la seva història.

Hi ha records soterrats que ens fan ser el que som. És així: som una suma d'experiències oblidades més alguns records puntuals.

Per si a algú li interessés aquest tema, una proposta de lectura: Austerlitz, W.G.Sebald.